Adolf Loos en un principi vol eliminar l'ornament ja que creu que aquest es una càrrega per a l'arquitectura pura. Més endevant però, ell mateix utilitzarà elements decoratius a les seves edificacions encara que amb una deficinició per a cada element, és a dir, només utilitzarà l'ornament en cas de que aquest segueixi una utilitat per a l'edifici, evitant aixi elements innecessaris i perjudicials per aquest.
Eduardo Fusté
Iván Moreno
En el primer flash es reconeix l'error de l'ornament abusiu i es corretgeix netejant-lo i deixant-lo de forma simple i suficient per al seu correcte funcionament. En el segon es defineix la mateixa idea de neteja de l'innecessari relacionant-lo amb un soroll molest, augmentant el soroll i elements gràfics inútils a la vegada fins que es netejen i arriben a la utilitat bàsica pròpia.
Adolf Loos (Brno, Moravia 1870 - Viena 1933) va ser un arquitecte austríac. Va treballar de paleta, entarimador i delineant. Posteriorment va realitzar obres en diversos paisos d'Europa, com Austria, França i a Viena comença a exercir com arquitecte municipal, treballant al Ministeri de Vivenda.
Va ser el pioner del moviment modern que defensava la desornamentació i la ruptura amb l'historicisme, éssent considerat un dels precursors del racionalisme arquitectònic. També va escriure articles d'opinió clm "Ornamento y delito" (1908) i "Arquitectura" (1910).
La seva arquitectura és funcional i te en compte les qualitats dels nous materials (com deixa patent en la seva " teoria del revestiment"). Per a Loos, l'arquitectura es diferent de les arts aplicades, es la mare de totes elles; la resta de les tipologíes arquitectòniques han de ser funcionals i prescindir d'ornamentació. Ell mateix va financiar una revista: Das Andere ("lo otro"), en la que exposa les seves idees.
Va introduir un nou concepte a les seves obres, el " Raumplan". El concepte del Raumplan consisteix en que Loos adjudicava a cada una de les habitacions, a cada un dels espais, una importància diferent. Afirmava que un dormitori, per exemple, no té la mateixa importància que una sala d'estar, que es un espai de representació. De la importància de les habitacions depenia el seu tamany o l'altura del sostre. Loos va situar les habitacions al llarg d'un eix imaginari a la casa com si rodéssin en una espiral. Cada habitació corresponia als finals als que havia de servir. Així, la sala d'estar, on tenen lloc les activitats socials, es un inmens i preciós espai. Al contrari, el dormitori dels nens pertany a la part privada de la casa, i per tant no necessita d'uns sostres de tres metres.
Un parell d'exemples on es reprodueixen aquestes idees son:
La antigua Sastrería Goldman&Salatsch
Casa Müller en Praga.
