ART I ARQUITECTURA

Durant els segles passats, el fet de ser arquitecte responia a unes sensacions d'explorar i de gratificar artísticament les sensacions, bàsicament visuals, de les grans classes socials benestants.

 A finals del segle XIX Adolf Loos va fer canviar aquesta percepció de creativitat arquitectònica. Bàsicament, "l'arquitectura ha de servir aquells qui la ocupen. L'arquitectura NO és art. S'ha d'eliminar l'ornament". I així ho explica en el seu manifest "ornament i delicte".

 Aquest conjunt de sensacions va perdurar durant molts anys i va influir un gran nombre d'arquitectes. Però, actualment, sembla ser que es van recuperant antigues inquietuds.

Realment els grans edificis responen a les seves funcions? Com deia Louis Sullivan "La forma sigue la función." No cal oblidar, que en segles passats, el poder de la societat civil en un país, moltes vegades es mesurava en funció de la seva arquitectura. Així doncs, l'ornament i la monumentalitat dels edificis públics responia a la seva funcionalitat.

És actualment, en una època on un país té moltes coses més que la seva arquitectura, quan es construeixen OBRES arquitectòniques. Més pròpies d'una galeria d'art que de la seva funció.

La Famosa Torre Agbar, per exemple, ha sigut una gran obra arquitectònica, però no respon a cap funció concreta. Passarà actualment d'un edifici d'oficines a un hotel de luxe. Segurament Adolf Loos no s'adjudicaria aquest estil de construcció, ja que simplement compleix la funció de donar una imatge a barcelona, no la de servir unes necessitats estrictement per les quals s'ha optat per aquest disseny.