La recerca dels límits en l'art i en particular a la l'arquitectura no és nova. És un límit recorrent a la vida professional de molts arquitectes de diferents períodes de la història.
Ens podem endinsar al vincle entre l'espai interior i
exterior físicament o imaginàriament, és tangible i conté un espai a dins i un a fora. Exterioritat que revela l'interior i l'amaga al mateix temps. Creen
un diàleg constant d'anada i tornada. Per tant, és de gran rellevància tenir en
compte la importància de l'equilibri entre els límits, a través de
l'arquitectura tenim la possibilitat de donar lloc i de forjar una residència
que habitem i que ens habiti.
Aquesta relació creada a través de límits difosos respon
a necessitats efímeres de comunicació.
En aquesta representació es representa la idea de flexibilitat en l'espai obert. Un espai que obre fronteres i elimina la divisió.
Producció: Troligová, Alexandra
Connexió interior-exterior
Per
construir el món de l'ésser humà amb arquitectura és imprescindible explorar
aquest en sí mateix.
Bachelard descriu els humans com a un ésser entreobert,
" puesto que se mantiene en el constante vaivén que oscila de su
interioridad al contorno ". D'aquí prové aquesta connexió que
creem, sent la porta la materialització entre el dins i el fora i que ens dóna
la oportunitat d'entrar o sortir, igual que Jano, Déu romà de les portes, que amb el doble
rostre plasma el que significa interior i exterior, amb aquesta doble
possibilitat d'entrar i sortir. Fent aquesta reflexió ens podem preguntar, què
passaria si tots els elements exteriors que conformen la façana fossin portes?
En aquest punt es crea una confusió de límits, característiques actuals que es
donen i es solucionen a l'arquitectura moderna.
Imatge: Jano, el déu romà
de les portes, els començaments i els finals.
Font: http://www.arqweb.com/arkho/Ianus.gif
Sanaa
L'arquitectura
de Sanaa és lleugera i dóna la sensació de fluïdesa entre els dos espais
intercomunicats. Els seus projectes
seductors es caracteritzen pel traç fi, la fascinació per la transparència i la
fragilitat que incorpora a la seva arquitectura.
Imatge: Rolex Learning
Center_Lausanne_Suiza
Font: http://workdifferent.wordpress.com
En la següent representació flash es representa bàsicament el
límit entès per Sanaa, la seva arquitectura té un caràcter molt fi, on aquest
contacte desapareix, creant un vincle molt fort en la transparència lumínica.
Interior i exterior entren en contacte i es difuminen, desapareixen, i el límit
entre ells, és molt clar, perquè desapareix. La tipografia és fràgil, senzilla,
suau i es desfà amb el contacte.
Producció: Tió, Mònica
Theo van Doesburg
La planta és un tema que tracta Doesburg al seu tractat "Hacia una
arquitectura plástica". Ell definieix el diàleg entre els dos espais com: "La nueva arquitectura ha abierto las paredes y ha eliminado así la división entre el interior y el exterior. Las paredes han dejado de ser portantes, sólo son puntos de apoyo suplementarios. El resultado es una planta nueva, abierta, completamente distinta a la clásica, pues el interior y el exterior se interpenetran". Ara bé, a la seva arquitectura queda reflectit d'una
forma diferent que en el cas de Sanaa, ja que no és tant simplista i ho
expressa d'una forma més contundent.
Imatge: Hacia una arquitectura plastica
Font:
http://tecnne.com
En l'arquitectura de Doesburg els murs portants desapareixen i permeten una lliure configuració de planta i alçat, així queda reflectit en el següent flash. L'essència de la seva arquitectura no transmet amb
tanta delicadesa en el concepte de transparència com Sanaa.
Producció: Pons, Llorenç
La visió dels límits d'Adolf Loos
La
idea d'aquest famós arquitecte es basa en unes lleis entre l'espai interior i
exterior diferents a les que s'ha argumentat fins aleshores, ara bé, de la seva
arquitectura se'n poden extreure idees interessants en aquest aspecte. Ell
afirma: "La casa no debe decir nada al exterior; en cambio, toda su
riqueza debe manifersatrse en el interior"1.
Loos es va adonar que la vida moderna apareixia
en dos nivells diferents: el de la nostra experiència individual i el de la
nostra experiència social. Així doncs per ell era inútil expressar l'exterior
amb termes experimentals de l'interior. L'interior fa referència al llenguatge
cultural, es basa en l'experiència de les coses, en canvi l'exterior contempla
de civilització, és a dir, la informació.
El
silenci de la casa respecte a l'exterior no fa possible la comunicació, però és
aquest mateix silenci el que protegeix el diàleg impenetrable.
1. Beatriz Colomina. Privacidad y publicidad. La arquitectura
moderna como medio de comunicación de masas.
Cine i arquitectura:
El viatge pel límit. Interior-exterior de l'espai construït
Wim Wenders afirma que l'existència d'un límit implica una construcció.
S'inspira en l'arquitectura de Mies Van der Rohe creada a través de grans finestrals
eternament vidriats on intentava esborrar aquests límits. Wenders ha introduït una nova forma de mirar,
una nova maneres de narrar la realitat que l'envolta.
Generalment els directors de cine volen submergir a l'espectador a la
història perquè obviïn la seva posició real davant la pantalla. Wenders
transmet a l'observador que s'ho mira des de una distància.
La relació més important del director amb l'espai arquitectònic no es
refereix simplement en el trànsit per el límit, sinó la forma com ensenya a
mirar-ho. Segons Jean
Nouvel: “La mirada de Wenders es la
distancia distendida. Su mundo estético es el mío, y eso me parece normal y
simple. A menudo, cuando quiero calificar un lugar por una sensación a
compartir, sé que somos algunos miles los que ya la hemos sentido en la
oscuridad y en la pasividad”.
Així doncs expressa i
explica la seva manera d'observar amb dibuixos.
Imatge: Viatge pel límit
Imatge: Tour de Verre. Nueva York, 2007. Jean Nouvel.
Font: http://www.metalocus.es
"¿Por qué esta disipación de los límites:
es el afán del ser humano que siempre quiere más, un juego o simplemente el
intentar difuminar algunos de tantos límites impuestos? ¿Será que los límites
son, parafraseando a Valéry, como la orilla del mar: siempre cambiantes y con
olas?"2
2. Artícle: “Vínculo
interior-exterior. Una reflexión sobre la arquitectura el lugar y el no-lugar”.
Fue publicado por la Revista R180
(ISI). Universidad Diego Portales. nº 27. Agosto 2011. p.2-5. ISSN
0718-2309.
"El buit i l'espai; la tradició i la
modernitat". Carpa del restaurant les Cols d'Olot
RCR
van ser els encarregats de portar a
terme aquesta reforma del menjador del restaurant-hotel ubicat a la Garrotxa.
Ells afirmen que el seu objectiu consistia en "donar respostes
contemporànies i sostenibles" a la qüestió de jugar en el passat i el
futur. Volen transmetre el llenguatge amb la naturalesa despullant les peces
fins a arribar a allò essencial.
Imatge: Hotel-Restaurant Les Cols
