Adolf Loos creu que l'Evolució equival a allunyar-se de l'ornament, que la seva època ha d'estar marcada per un estil en comptes d'un tipus d'ornament, a diferència de les anteriors. Unes formes pures, simples, senzilles, que han de substituir l'ornament, un ornament que només és una representació de l'art a la construcció. Per Loos, és imprescindible diferenciar l'arquitectura de l'art;
La casa ha d'agradar a tots. A diferència de l'obra d'art, que no ha d'agradar a ningú.
L'obra d'art és assumpte privat de l'artista. La casa no ho és.
L'obra d'art s'introdueix en el món sense que existeixi necessitat per a això. La casa compleix una necessitat.
L'obra d'art no ha de retre comptes a ningú, la casa a qualsevol.
L'obra d'art vol arrencar a les persones de la seva comoditat. La casa ha de servir a la comoditat.
L'obra d'art és revolucionària, la casa és conservadora.
L'obra d'art ensenya nous camins a la humanitat i pensa en el futur. La casa pensa en el present.
La persona estima tot el que serveix per a la seva comoditat. Odia tot el que vulgui arrencar de la seva posició acostumada i assegurada i li aclapari. I per això estima la casa i odia l'art.
Maria Barniol
Seguint aquest argument, Loos creu que l'art dins la construcció (ornamentació) no hi pot tenir lloc, i per tant s'ha d'eliminar i buscar allò simple.
Pau Solés
A partir d'aquests tres exercicis podem veure perfectament el que diu Loos representat de tres maneres diferents però tinguent en comú la idea del rebuig de l'ornament. Al primer podem veure que amb un sol element com és un cordill que a preori crea unes formes artístiques pot ser el mateix element que empleat d'una altra manera es converteix en simple. Al segon exercici podem apreciar la verdadera arquitectura en el moment que l'ornament se'n va i ens la deixa veure, seguint el raonament d'Adolf Loos. I al tercer podem veure com l'ornament ens molesta, ens priva de veure, fins que desapareix.
Iván Moreno
Podríem dir que l'arquitectura de Loos i tot el que pensa queda reflectit en aquesta casa, la Casa Loos de Viena, una casa que a la seva època va ser molt criticada i que era una clara reivindicació buscant una arquitectura pura i senzilla. I, evidentment, sense ornaments.
