FORMA

A lo largo de los años, la forma de un edificio se ha visto influenciada en su totalidad por la época del mismo. Todo ello enfocado a la estética; sin pararse a pensar si realmente dichas formas tenían alguna funcionalidad o uso práctico.

Tanto Gropius, Mies o Le Corbusier le dan la vuelta al concepto de forma, la concibe como un reflejo del uso y le da un sentido práctico.

Sin embargo, anteriormente algunos arquitectos como por ejemplo Louis Sullivan, también habían dado vueltas al tema. De hecho fue éste quien formuló la tan verídica frase “La forma sigue la función”. 

Podríamos decir que muchos arquitectos del siglo XX la tomaron como ejemplo a la hora de proyectar sus edificios.

Louis Sullivans' Guaranty Building Construction

Incluso a día de hoy nos vemos fuertemente influidos por esa corriente que resultó innovadora en su época, así como (por qué no decirlo) atrevida y un tanto visionaria. 

ARNAU ROCA



ROMAN LOPEZ

“No puede haber contradicción entre lo bello y lo útil; el objeto posee belleza desde el momento en que su forma es expresión manifiesta de su función"

- P. Soriau (1904)

“La arquitectura tiene que conmover, pero también tiene que servir”

- Charles Édouard Jeanneret-Gris.

 Muchas veces se ha planteado un ficticio y hasta cierto punto manipulado debate ante la posible contradicción entre planteamientos enfrentados, utilidad o función por un lado y estética por otro, presentando el diseño como una disciplina carente de interés por lo estético.

Hoy día, ambos son componentes de un mismo objetivo; es cierto que la funcionalidad debe primar en todo diseño, pero la utilidad no está enfrentada con el componente de belleza que, a ser posible, debe acompañar al diseño en su forma, color y textura. Diferentes maneras de concebir el diseño, en determinados momentos, manifiestan las Siguientes tendencias:

• La relevancia de la forma sobre la función.

• El predominio de la función sobre la forma.

• La consideración de la forma y la función con la misma importancia.

L'ornament

Adolf Loos creu que l'Evolució equival a allunyar-se de l'ornament, que la seva època ha d'estar marcada per un estil en comptes d'un tipus d'ornament, a diferència de les anteriors. Unes formes pures, simples, senzilles, que han de substituir l'ornament, un ornament que només és una representació de l'art a la construcció. Per Loos, és imprescindible diferenciar l'arquitectura de l'art;

La casa ha d'agradar a tots. A diferència de l'obra d'art, que no ha d'agradar a ningú.

L'obra d'art és assumpte privat de l'artista. La casa no ho és.

L'obra d'art s'introdueix en el món sense que existeixi necessitat per a això. La casa compleix una necessitat.

L'obra d'art no ha de retre comptes a ningú, la casa a qualsevol.

L'obra d'art vol arrencar a les persones de la seva comoditat. La casa ha de servir a la comoditat.

L'obra d'art és revolucionària, la casa és conservadora.

L'obra d'art ensenya nous camins a la humanitat i pensa en el futur. La casa pensa en el present.

La persona estima tot el que serveix per a la seva comoditat. Odia tot el que vulgui arrencar de la seva posició acostumada i assegurada i li aclapari. I per això estima la casa i odia l'art.

Maria Barniol

Seguint aquest argument, Loos creu que l'art dins la construcció (ornamentació)  no hi pot tenir lloc, i per tant s'ha d'eliminar i buscar allò simple.

Pau Solés

A partir d'aquests tres exercicis podem veure perfectament el que diu Loos representat de tres maneres diferents però tinguent en comú la idea del rebuig de l'ornament. Al primer podem veure que amb un sol element com és un cordill que a preori crea unes formes artístiques pot ser el mateix element que empleat d'una altra manera es converteix en simple. Al segon exercici podem apreciar la verdadera arquitectura en el moment que l'ornament se'n va i ens la deixa veure, seguint el raonament d'Adolf Loos. I al tercer podem veure com l'ornament ens molesta, ens priva de veure, fins que desapareix.

Iván Moreno

Podríem dir que l'arquitectura de Loos i tot el que pensa queda reflectit en aquesta casa, la Casa Loos de Viena, una casa que a la seva època va ser molt criticada i que era una clara reivindicació buscant una arquitectura pura i senzilla. I, evidentment, sense ornaments.

Casa Loos de Viena

La tecnologia i l'Arquitectura.

ENLLAÇ DE L'ARQUITECTURA AMB LA TECNOLOGIA.

"Des de la segona meitat del segle XIX, les malifetes del primer maquinisme han provocat un debat destinat a determinar el punt de vista just des del qual podriem considerar un equilibri beneficiós entre l'home i la màquina. Nascuda de la indústria realment, convertides les màquines en amos, els homes es veien reduïts ala misèria i portats implacablement a una vida contra la natura... Si, en el tumult de la conquesta industrial les màquines són mantingudes i cuidades com a deesses, en canvi, els homes quedaran abandonats a la deriva."(Le Corbusier)

 

 

Una arquitectura que respon a les formes de ser d'una societat en concreta, i que també porta la experiència de generacions anteriors amb les innovacions de l'actual. 

Aqui ja podem veure el ús de la tecnologia o maquinaria actual dins de l'arquitectura. Som esclaus de la tecnologia a la qual ens veiem obligats a utlitzar-la i no sols això sino a actualitzar-nos cada cop que ho fa. Per tant vivint en un constant canvi en aquet mon ens veiem obligats a anar al seu pas marcat per ells.

  

Le Corbusier afirmava que l'art és simple perquè és la simplificació de lo complicat. Els humans anem en contra de la naturalesa creant formes geomètriques. Imposem la nostra voluntat, és part de la nostra naturalesa.

"El simple mai és tan senzill com sembla i en l'arquitectura és molt més dràstic. Construccions que són planes o estan resoltes amb formes geomètriques simples i pures; en el seu interior si s'estudien com han estat resoltes demostraran una gran complexitat estructural i amb magnifiques solucions que no són tan directes. En aquestes solucions està la bellesa.
La “simplicitat complexa” solament pot arribar a aconseguir-se a través d'estudis rigorosos amb una mica de genialitat i una necessitat per aprofitar l'espai i convertir-ho en alguna cosa únic i especial." (Maria del Mar)

  

“A nosaltres ens agrada el l'aire pur i de la llum a dojo....La casa és una màquina per viure, banys, sol, aigua calenta i freda, temperatura regulable a voluntat, conservació dels aliments, higiene, bellesa a través de proporcions convenients [...] El món del nostre quefer ha creat les seves coses: La roba, l'estilògraf [...] la limusina, el vaixell de vapor, l'avió... (Le Corbusier)