El blog muestra el trabajo colectivo realizado en el tema TEXTO del curso Sistemas de Representación I 2013-14 llevado a cabo en la Escuela de Arquitectura la Salle, Barcelona. El blog es la última actividad de una secuencia que se inició con la lectura de artículos sobre arquitectura contemporánea, que luego fueron relacionados con manifiestos de las vanguardias de principios del siglo veinte. La relación entre ambos textos se hizo a través de la creación colectiva un vocabulario de conceptos en el entorno de aprendizaje SDR: NET, y de aplicaciones multimedia desarrolladas con Flash. El objetivo del blog es resumir las ideas que surgen de relacionar el debate sobre la arquitectura de hoy con los principios de la arquitectura moderna. En las entradas del blog la expresión escrita se complementa con las imágenes y banners multimedia. A la derecha se encuentran los conceptos comunes que ponen en relación las diversas entradas del blog.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Evolució. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Evolució. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 de novembre del 2013

L'ornament

Adolf Loos creu que l'Evolució equival a allunyar-se de l'ornament, que la seva època ha d'estar marcada per un estil en comptes d'un tipus d'ornament, a diferència de les anteriors. Unes formes pures, simples, senzilles, que han de substituir l'ornament, un ornament que només és una representació de l'art a la construcció. Per Loos, és imprescindible diferenciar l'arquitectura de l'art;

La casa ha d'agradar a tots. A diferència de l'obra d'art, que no ha d'agradar a ningú.

L'obra d'art és assumpte privat de l'artista. La casa no ho és.

L'obra d'art s'introdueix en el món sense que existeixi necessitat per a això. La casa compleix una necessitat.

L'obra d'art no ha de retre comptes a ningú, la casa a qualsevol.

L'obra d'art vol arrencar a les persones de la seva comoditat. La casa ha de servir a la comoditat.

L'obra d'art és revolucionària, la casa és conservadora.

L'obra d'art ensenya nous camins a la humanitat i pensa en el futur. La casa pensa en el present.

La persona estima tot el que serveix per a la seva comoditat. Odia tot el que vulgui arrencar de la seva posició acostumada i assegurada i li aclapari. I per això estima la casa i odia l'art.

Maria Barniol

Seguint aquest argument, Loos creu que l'art dins la construcció (ornamentació)  no hi pot tenir lloc, i per tant s'ha d'eliminar i buscar allò simple.

Pau Solés

A partir d'aquests tres exercicis podem veure perfectament el que diu Loos representat de tres maneres diferents però tinguent en comú la idea del rebuig de l'ornament. Al primer podem veure que amb un sol element com és un cordill que a preori crea unes formes artístiques pot ser el mateix element que empleat d'una altra manera es converteix en simple. Al segon exercici podem apreciar la verdadera arquitectura en el moment que l'ornament se'n va i ens la deixa veure, seguint el raonament d'Adolf Loos. I al tercer podem veure com l'ornament ens molesta, ens priva de veure, fins que desapareix.

Iván Moreno

Podríem dir que l'arquitectura de Loos i tot el que pensa queda reflectit en aquesta casa, la Casa Loos de Viena, una casa que a la seva època va ser molt criticada i que era una clara reivindicació buscant una arquitectura pura i senzilla. I, evidentment, sense ornaments.


Casa Loos de Viena

dilluns, 18 de novembre del 2013

Arquitectura inorgànica


La Arquitectura inorgànica assoleix formes que no venen marcades des de l'inici per l’arquitecte. El projecte es va modulant, en un procés de descobriment i d’adaptació; al solar i les preexistències d’aquest.

Carles Tarncon


Dons aquesta arquitectura podria ser l’adaptació més primitiva i generalitzada de
Louis Sullivan on diu “form follows function”, aquella forma que compleix unes
necessitats i funcions.
 
Pau Cavaller


El concepte de que la forma segueix la funció ha estat aplicat des de temps enrere. Per exemple els enginyers militars ja tenien en compte la forma cilíndrica de les seves torres, per tenir la mínima superfície exterior en cas d’un atac.
                                                             
                                                              
                                                                   Torre des moros

Actualment SANAA, un grup d’arquitectes Japonesos, treballen amb aquests conceptes d’arquitectura inorgànica. On les seves torres  agafen forma també responent a unes necessitats adequades a la seva època.  

                                     Torre Neruda

Funció i Ornament

Funció i Ornament
La paraula ornament prové del llatí “ornamentum” i significa honor, distinció, decoració. Adolf Loos vol trencar amb aquest ornament, no vol honor, distinció, ell busca funcionalitat i això no hi te cabuda en el significat d’ornament. Els objectes han de complir amb la funció que se’ls hi demana. És per això que ell considera que el camí evolutiu que s’ha de seguir apunta cap a l’eliminació d’aquest ornament ja que no ens aporta res, no millora la funció i és una despesa econòmica i material. Aquest camí que Loos busca està representat en els següents Flashs que tenen com ha rerefons la separació que ha d’haver entre funció i ornament i com aquest no sols no ajuda a la funció sinó que la molesta.

Cláudio Vieira

Bernat Just

Aquesta crítica de Loos cap a l’ornament gratuït, cap a aquesta “càrrega per la societat” que comporta la ornamentació, on només aporta un encariment del preu i un ús de material inútil, ja que no ajuda a millorar la funcionalitat de l’objecte, té una doble vessant.
Com en tot la línia entre allò que considerem ornamentació i allò que considerem funció molts cops és molt fina. Podem considerar ornament un revestiment de marbre en una zona d’un edifici destinada a gent benestant? Té la funció d’atraure aquesta burgesia. Podem considerar ornament aquell base de columna amb dues motllures en la unió amb el terra? La tradició que tan admira Loos, no té cap ornament?
És evident que les respostes poden ser molt diverses, i és per això que no hi ha una línia macada entre allò que podem considerar ornament i allò que podem considerar funció.

The Function of Ornament
Actualment podem trobar varietat d’exemples on l’ornament té una funció, i cada cop s’estén més degut a les eines informàtiques, les anomenades “interface” dels diversos programaris cada cop ajuden més a la nostra organització o simplement a la comoditat a la hora d’utilitzar-los. La funció de l’ornament guanya terreny amb la comoditat i confortabilitat de l’usuari i aquests dos aspectes cada cop guanyen més adeptes, el molest ornament ens pot ajudar amb la comunicació entre home i màquina.

L’exemple més clar que podem trobar en la informàtica és a les pàgines web, el llenguatge amb que estan escrites (HTML) es totalment comprensible, és pot llegir i podem recopilar la informació de la web, malgrat això mai llegim una web amb aquest llenguatge, li podem una “capa”, un ornament que ens la fa més atractiva a la vista i ens ajuda amb la interacció, una interacció que té l’ornament la fa funcionar...


FUNCIÓ

En els primers anys del S.XX, l'arquitecte de Chicago Louis Sullivan va popularitzar la frase "la forma segueix sempre a la funció" per a arreplegar la sevua creença que la grandària d'un edifici, la massa, la distribució de l'espai i altres característiques han de decidir-se solament per la funció de l'edifici. Això implica que si se satisfan els aspectes funcionals, la bellesa arquitectònica sorgirà de forma natural.

Ferran Hilari

`

Adolf Loos és considerat un dels precursors del racionalisme arquitectònic. Segons Loos, l'arquitectura ha de ser pràctica i per tant no pot ser un art; d'aquí sorgeix la necessitat moral d'eliminar qualsevol decoració inútil.

  Bernat Just

A l'arquitectura de l'actualitat, un exemple d'interès que reviu l'esperit de Sullivan i Loos és La plaça pública Teatre la Lira dels arquitectes catalans RCR. a Ripoll l'any 2011.


Aquest projece inclou un pont d'acer corten, nuu, sense ornaments mostrant només l'estructura necessària.



diumenge, 17 de novembre del 2013

Maquinisme Renovant

SEGLE XX
El Futurisme, fundat per Filippo Tommaso Marinetti el 1909 busca l'escàndol. admira la velocitat i la tecnologia o màquina i retrata la realitat en moviment, exalta les senyes d'identitat del món modern i pretén trencar amb el passat.


Multimèdia Alex Marín, que il·lustra el pensament futurista.

El seu màxim exponent en el camp arquitectònic va ser Antonio Sant'Elia (1888-1916), qui concebia el futurisme com arquitectura en moviment, un espai arquitectònic lligat al temps, en un projecte sistèmic de la ciència tecnològica de les màquines.

<<Les cases duraran menys que nosaltres. Cada generació haurà de fabricar-se la seva pròpia ciutat. Aquesta constant renovació de l'ambient arquitectònic contribuirà a la victòria del futurisme>> Sant'Elia

Uns anys més tard, i paral·lelament al Futurisme, Le Corbusier estava fascinat per les noves màquines com els automòbils, els vaixells i els avions, considerant que tenien dissenys pràctics i funcionals com a model per a una nova arquitectura amb una bellesa basada en la practicitat i la funcionalitat.


Multimèdia Marcel Reixach (autor) que il·lustra el pensament de Le Corbusier.

SEGLE XXI 
Si traslladem aquest esperit maquinista des de les avantguardes de l'arquitectura fins al moviment modern, veiem que hi ha hagut una continuació d'aquesta voluntat d’emmirallar-se en les màquines per crear arquitectura.
Un exemple força recent i d'extrema proximitat és la Terminal 1 de l'Aeroport del Prat, dissenyada per Ricardo Bofill i inaugurada l'any 2009. 




La particularitat del gegantí edifici és que té forma d'avió, ja que es troba en un aeroport. A més a més, l'edifici no amaga l'estructura ni els materials que la defineixen, fa un ús explícit del vidre i del metall, trobant-se en comunió amb la tecnologia dels propis avions. D'altra banda, tant xemeneies com ventil·lacions són exhibides amb elegància i la naturalitat pròpies d'un vaixell, així com un paviment de fusta que recorda a la coberta d'un transatlàntic de vapor.

"Antes, un aeropuerto era una máquina
funcional. Ahora es también un lugar de
uso en el que la gente compra, trabaja,
come y descansa. Es un mundo aparte”.
Ricardo Bofill

Aquestes paraules de l'arquitecte de la Terminal recorden a la frase pronunciada per Sant'Elia, qui deia que l'ambient arquitectònic estava en constant renovació. Així doncs, un aeroport no és el mateix concepte fa 60 anys que a l'actualitat, ni tampoc el tipus d'aeronaus, així com la intensitat de l'activitat.
L'evolució de l'ornament


Adolf Loos, estudia a l'Escola Tècnica Superior de Dresde, Alemanya, on s'adona que l'arquitectura no ha evolucionat des de fa anys. Després de la seva estada als EEUU on presencia la nova arquitectura dels gratacels, canvia la seva forma de pensar i vol crear una nova arquitectura on es defensi el funcionalisme amb l'absència de decoració.
Un cop torna a Viena, després de diversos articles i publicacions fa una conferència en el VIII congres Internacional d'Arquitectes "Ornament i delicte" on expresa i exemplifica la nova manera de fer l'arquitectura. Rapidament va tenir una gran i ràpida difusió en els cercles d'arquitectura tant elevant-l'ho com criticant-l'ho. A partir d'aquí els joves arquitectes agafaran aquesta idea i l'aplicaran als seus projectes com es el cas de le Corbusier.

En el flash realitzat en l'exercici anterior podem veure aquesta idea:


Flash realitzat per Joaquim Massaneda 


En una de les animacions fetes en l'exercici anterior també podem veure com a partir de Loos l'arquitectura i l'ornament es van anar separant. Però no va ser instantani sinó progressiu.



Flash realitzat per Josep Vallvehí 



Després dels grans ismes i les dues Guerres Mundials que van trasbalsar i canviar la manera de fer i pensar dels arquitectes, avui en dia la majoria dels edificis estan caracteritzats per un corrent avantguardista on es vol mostrar una completa eliminació de l'ornament. Tot i així en realitat no hi ha una eliminació d'aquest sinó que molts d'ells són el mateix ornament com es el cas del "30 St Mary Axe" a Londres o el Museu Guggenheim a Bilbao.


30 St Mary Axe, Londres (Normand Foster) 

Museu Guggenheim, Bilbao (Frank Gehry)




dissabte, 16 de novembre del 2013

ARQ21



Hasta el momento, en el campo de la arquitectura se han seguido las corrientes funcionalistas y racionalistas que marcaron Luois Sullivan y Le Corbusier, dónde el conjunto de un proyecto viene determinado sobretodo por lo que se realizará en el interior (FUNCIÓN), y en función de este se compone un imagen exterior que lo represente (FORMA).
Este es uno de los principios fundamentales de la arquitectura moderna, la arquitectura del siglo XX que aún nos sigue acompañando hasta nuestros días.




Archivo Flash realizado por Pau Cavaller


Archivo Flash realizado por Alex Infante




En el momento en el que nos encontramos, con un desarrollo tecnológico y de pensamiento muy avanzado, han surgido cambios en la forma de proyectar y diseñar.
En estas dos ilustraciones flash puede observarse la alteración que se ha producido en este campo con el cambio de siglo. Mientras que en la primera la forma y la función van completamente ligadas, en el otro (siglo 21) se muestra la adaptabilidad de un programa rígido a una forma determinada.
Esta adaptación realiza en dos tipos de situaciones: edificaciones de nueva planta o de reciclaje.
Algunos referentes de esta arquitectura son Rem Koolhaas, Frank Gehry o Toyo Ito 

Altes Museum, Schinkel. Berlin. s XIX
Museo Guggenheim, F. Gehry. s XXI






divendres, 15 de novembre del 2013

EVOLUCIÓ


Com diu Theo van Doesburg, "En comptes d'utilitzar i imitar estils anteriors, hem de plantejar de nou el problema de l'arquitectura". Hem eliminat murs per fer grans obertures, com va fer Adolf Loos hem tret l'ornament, estem utilitzant nous materials, estem fent una arquitectura cada vegada més flexible i oberta, més sostenible i respectable amb el medi ambient, i instal·la-hi les noves tecnologies

L'arquitectura està EVOLUCIONANT.

(Manel Ventura - Innovacion)

(Marc Segura - Arquitectura Sostenible)
(Elisa Franco - Evolución)