El blog muestra el trabajo colectivo realizado en el tema TEXTO del curso Sistemas de Representación I 2013-14 llevado a cabo en la Escuela de Arquitectura la Salle, Barcelona. El blog es la última actividad de una secuencia que se inició con la lectura de artículos sobre arquitectura contemporánea, que luego fueron relacionados con manifiestos de las vanguardias de principios del siglo veinte. La relación entre ambos textos se hizo a través de la creación colectiva un vocabulario de conceptos en el entorno de aprendizaje SDR: NET, y de aplicaciones multimedia desarrolladas con Flash. El objetivo del blog es resumir las ideas que surgen de relacionar el debate sobre la arquitectura de hoy con los principios de la arquitectura moderna. En las entradas del blog la expresión escrita se complementa con las imágenes y banners multimedia. A la derecha se encuentran los conceptos comunes que ponen en relación las diversas entradas del blog.
Hacer el límite transparente, cambiar la relación entre interior y exterior. El exterior penetra dentro de los edificios y éstos se desnudan al exterior. Se trata de edificaciones cuyos espacios protagónicos, no albergan una función utilitaria, no están ni dentro ni fuera del edificio y a veces solo los percibimos por la luz, sin embargo, son estos los espacios que determinan e identifican la edificación y son ellos los que condicionan una nueva forma de experimentar, percibir y vivir la arquitectura.
(Animación de Mónica Tió)
(Animación de Alexandra Troligová) Theo van Doesburg en su escrito Hacia una arquitectura plástica, 1924. Habla de como la nueva arquitectura ha abierto las paredes eliminando así la división entre el interior y el exterior. Explica que las paredes sólo son puntos de apoyo suplementarios. Y que el resultado es una planta nueva, abierta, completamente distinta de la clásica, pues el interior y el exterior se interpenetran. Dice también que la separación se realiza mediante superficies divisorias en el interior (que pueden ser móviles), o superficies protectoras en el exterior. Creando así numerosos espacios.
Le Corbusier también habla de la desmaterialización del límite entre interior y exterior. Según él, la casa es como el hombre íntegro: su corazón y su cuerpo están dentro de la casa y han hecho la casa. Interior y exterior son una y la misma cosa y, si las circunstancias se prestan, el interior, el exterior y el entorno formarán también un todo único. Toma de posesión del medio. Y el medio es el espacio aprehensible.
Una obra donde este límite desaparece, dando lugar a espacios intermedios es en La Casa N de Sou Fujimoto situada en Oita, Japón.
La recerca dels límits en l'art i en particular a la
l'arquitectura no és nova. És un límit recorrent a la vida professional de
molts arquitectes de diferents períodes de la història.
Ens podem endinsar al vincle entre l'espai interior i
exterior físicament o imaginàriament, és tangible i conté un espai a dins i un a fora. Exterioritat que revela l'interior i l'amaga al mateix temps. Creen
un diàleg constant d'anada i tornada. Per tant, és de gran rellevància tenir en
compte la importància de l'equilibri entre els límits, a través de
l'arquitectura tenim la possibilitat de donar lloc i de forjar una residència
que habitem i que ens habiti.
Aquesta relació creada a través de límits difosos respon
a necessitats efímeres de comunicació.
En aquesta representació es representa la idea de flexibilitat en l'espai obert. Un espai que obre fronteres i elimina la divisió.
Producció: Troligová, Alexandra Connexió interior-exterior
Per
construir el món de l'ésser humà amb arquitectura és imprescindible explorar
aquest en sí mateix.
Bachelard descriu els humans com a un ésser entreobert,
" puesto que se mantiene en el constante vaivén que oscila de su
interioridad al contorno ". D'aquí prové aquesta connexió que
creem, sent la porta la materialització entre el dins i el fora i que ens dóna
la oportunitat d'entrar o sortir, igual que Jano, Déu romà de les portes, que amb el doble
rostre plasma el que significa interior i exterior, amb aquesta doble
possibilitat d'entrar i sortir. Fent aquesta reflexió ens podem preguntar, què
passaria si tots els elements exteriors que conformen la façana fossin portes?
En aquest punt es crea una confusió de límits, característiques actuals que es
donen i es solucionen a l'arquitectura moderna.
Imatge: Jano, el déu romà
de les portes, els començaments i els finals.
Font: http://www.arqweb.com/arkho/Ianus.gif
Sanaa
L'arquitectura
de Sanaa és lleugera i dóna la sensació de fluïdesa entre els dos espais
intercomunicats. Els seus projectes
seductors es caracteritzen pel traç fi, la fascinació per la transparència i la
fragilitat que incorpora a la seva arquitectura.
En la següent representació flash es representa bàsicament el
límit entès per Sanaa, la seva arquitectura té un caràcter molt fi, on aquest
contacte desapareix, creant un vincle molt fort en la transparència lumínica.
Interior i exterior entren en contacte i es difuminen, desapareixen, i el límit
entre ells, és molt clar, perquè desapareix. La tipografia és fràgil, senzilla,
suau i es desfà amb el contacte.
Producció: Tió, Mònica
Theo van
Doesburg
La planta és un tema que tracta Doesburg al seu tractat "Hacia una
arquitectura plástica". Ell definieix el diàleg entre els dos espais com: "La nueva arquitectura ha abierto las paredes y ha eliminado así la división entre el interior y el exterior. Las paredes han dejado de ser portantes, sólo son puntos de apoyo suplementarios. El resultado es una planta nueva, abierta, completamente distinta a la clásica, pues el interior y el exterior se interpenetran". Ara bé, a la seva arquitectura queda reflectit d'una
forma diferent que en el cas de Sanaa, ja que no és tant simplista i ho
expressa d'una forma més contundent.
En l'arquitectura de Doesburg els murs portants desapareixen i permeten una lliure configuració de planta i alçat, així queda reflectit en el següent flash. L'essència de la seva arquitectura no transmet amb
tanta delicadesa en el concepte de transparència com Sanaa.
Producció: Pons, Llorenç
La visió dels límits d'Adolf Loos
La
idea d'aquest famós arquitecte es basa en unes lleis entre l'espai interior i
exterior diferents a les que s'ha argumentat fins aleshores, ara bé, de la seva
arquitectura se'n poden extreure idees interessants en aquest aspecte. Ell
afirma: "La casa no debe decir nada al exterior; en cambio, toda su
riqueza debe manifersatrse en el interior"1.
Loos es va adonar que la vida moderna apareixia
en dos nivells diferents: el de la nostra experiència individual i el de la
nostra experiència social. Així doncs per ell era inútil expressar l'exterior
amb termes experimentals de l'interior. L'interior fa referència al llenguatge
cultural, es basa en l'experiència de les coses, en canvi l'exterior contempla
de civilització, és a dir, la informació.
El
silenci de la casa respecte a l'exterior no fa possible la comunicació, però és
aquest mateix silenci el que protegeix el diàleg impenetrable.
1. Beatriz Colomina. Privacidad y publicidad. La arquitectura
moderna como medio de comunicación de masas.
Cine i arquitectura:
El viatge pel límit. Interior-exterior de l'espai construït
Wim Wenders afirma que l'existència d'un límit implica una construcció.
S'inspira en l'arquitectura de Mies Van der Rohe creada a través de grans finestrals
eternament vidriats on intentava esborrar aquests límits. Wenders ha introduït una nova forma de mirar,
una nova maneres de narrar la realitat que l'envolta.
Generalment els directors de cine volen submergir a l'espectador a la
història perquè obviïn la seva posició real davant la pantalla. Wenders
transmet a l'observador que s'ho mira des de una distància.
La relació més important del director amb l'espai arquitectònic no es
refereix simplement en el trànsit per el límit, sinó la forma com ensenya a
mirar-ho. Segons Jean
Nouvel: “La mirada de Wenders es la
distancia distendida. Su mundo estético es el mío, y eso me parece normal y
simple. A menudo, cuando quiero calificar un lugar por una sensación a
compartir, sé que somos algunos miles los que ya la hemos sentido en la
oscuridad y en la pasividad”.
Així doncs expressa i
explica la seva manera d'observar amb dibuixos.
"¿Por qué esta disipación de los límites:
es el afán del ser humano que siempre quiere más, un juego o simplemente el
intentar difuminar algunos de tantos límites impuestos? ¿Será que los límites
son, parafraseando a Valéry, como la orilla del mar: siempre cambiantes y con
olas?"2
2. Artícle: “Vínculo
interior-exterior. Una reflexión sobre la arquitectura el lugar y el no-lugar”.
Fue publicado por la Revista R180
(ISI). Universidad Diego Portales. nº 27. Agosto 2011. p.2-5. ISSN
0718-2309.
"El buit i l'espai; la tradició i la
modernitat". Carpa del restaurant les Cols d'Olot
RCR
van ser els encarregats de portar a
terme aquesta reforma del menjador del restaurant-hotel ubicat a la Garrotxa.
Ells afirmen que el seu objectiu consistia en "donar respostes
contemporànies i sostenibles" a la qüestió de jugar en el passat i el
futur. Volen transmetre el llenguatge amb la naturalesa despullant les peces
fins a arribar a allò essencial.
In the modern age, minimalism may be defined as a concept of high clarity and constancy between interacting spaces. In correlation to his thesis "less is more", Mies van der Rohe created a very fitting example for this kind of style, the famous "Barcelona Pavillon", which was constructed for the world exhibition in 1929. At first, there are two main rules, Mies used for this building:
1st: open floorplan 2nd: concept of floating spaces
These two aspects create a clear structure of the building, which is although combined with several different spaces. It's not just a simple addition of certain types of rooms but one common, integral system.
Barcelona Pavillon, Mies van der Rohe, 1929
Barcelona Pavillon, Stamp, Deutsche Bundespost, 1987
Complexity
Besides, the pavillon is constructed in a way, that roof and wall paneels are just defining boundaries of spaces and are not completely enclosing the building. There are just paneels and columns as most simple means of construction. The buildings appearance seems to be very clean and simple, but behind this obvious simplicity, there is a way deeper and more complex background, in this case the very complex creation of spaces. Again, there is another connection to Mies van der Rohes quote "less is more", which here incorporates accomplishing a building on a very high standard with very basic means of construction.
Interior - Exterior
Another very important point is the concept of interacting spaces. As mentioned before, the wall and roof paneels are just creating the boundaries of different spaces. Besides, there is a strong connection between interior and exterior spaces in the Barcelona Pavillon, both seem to float into each other. The line between inside and outside blurs and creates a kind of dialogue of transparency. This is another example for the subtle complexity underneath the obvious simplicity and minimalism of this famous building.
Sources: Complejidad, Flash, Beatriz Díaz-Guerra, 04/11/2013 Interior-Exterior, Flash, Mònica Tió, 03/11/2013 Barcelona Pavillon, Stamp, Deutsche Bundespost, Prof. Bruno K. Wies, 05/05/1987 Barcelona Pavillon, Photography, bauhaus-online.de, 10/11/2013
