La tecnologia i l'Arquitectura.

ENLLAÇ DE L'ARQUITECTURA AMB LA TECNOLOGIA.

"Des de la segona meitat del segle XIX, les malifetes del primer maquinisme han provocat un debat destinat a determinar el punt de vista just des del qual podriem considerar un equilibri beneficiós entre l'home i la màquina. Nascuda de la indústria realment, convertides les màquines en amos, els homes es veien reduïts ala misèria i portats implacablement a una vida contra la natura... Si, en el tumult de la conquesta industrial les màquines són mantingudes i cuidades com a deesses, en canvi, els homes quedaran abandonats a la deriva."(Le Corbusier)

 

 

Una arquitectura que respon a les formes de ser d'una societat en concreta, i que també porta la experiència de generacions anteriors amb les innovacions de l'actual. 

Aqui ja podem veure el ús de la tecnologia o maquinaria actual dins de l'arquitectura. Som esclaus de la tecnologia a la qual ens veiem obligats a utlitzar-la i no sols això sino a actualitzar-nos cada cop que ho fa. Per tant vivint en un constant canvi en aquet mon ens veiem obligats a anar al seu pas marcat per ells.

  

Le Corbusier afirmava que l'art és simple perquè és la simplificació de lo complicat. Els humans anem en contra de la naturalesa creant formes geomètriques. Imposem la nostra voluntat, és part de la nostra naturalesa.

"El simple mai és tan senzill com sembla i en l'arquitectura és molt més dràstic. Construccions que són planes o estan resoltes amb formes geomètriques simples i pures; en el seu interior si s'estudien com han estat resoltes demostraran una gran complexitat estructural i amb magnifiques solucions que no són tan directes. En aquestes solucions està la bellesa.
La “simplicitat complexa” solament pot arribar a aconseguir-se a través d'estudis rigorosos amb una mica de genialitat i una necessitat per aprofitar l'espai i convertir-ho en alguna cosa únic i especial." (Maria del Mar)

  

“A nosaltres ens agrada el l'aire pur i de la llum a dojo....La casa és una màquina per viure, banys, sol, aigua calenta i freda, temperatura regulable a voluntat, conservació dels aliments, higiene, bellesa a través de proporcions convenients [...] El món del nostre quefer ha creat les seves coses: La roba, l'estilògraf [...] la limusina, el vaixell de vapor, l'avió... (Le Corbusier)

Maquinisme Renovant

SEGLE XX

El Futurisme, fundat per Filippo Tommaso Marinetti el 1909 busca l'escàndol. admira la velocitat i la tecnologia o màquina i retrata la realitat en moviment, exalta les senyes d'identitat del món modern i pretén trencar amb el passat.

Multimèdia Alex Marín, que il·lustra el pensament futurista.

El seu màxim exponent en el camp arquitectònic va ser Antonio Sant'Elia (1888-1916), qui concebia el futurisme com arquitectura en moviment, un espai arquitectònic lligat al temps, en un projecte sistèmic de la ciència tecnològica de les màquines.

<<Les cases duraran menys que nosaltres. Cada generació haurà de fabricar-se la seva pròpia ciutat. Aquesta constant renovació de l'ambient arquitectònic contribuirà a la victòria del futurisme>> Sant'Elia

Uns anys més tard, i paral·lelament al Futurisme, Le Corbusier estava fascinat per les noves màquines com els automòbils, els vaixells i els avions, considerant que tenien dissenys pràctics i funcionals com a model per a una nova arquitectura amb una bellesa basada en la practicitat i la funcionalitat.

Multimèdia Marcel Reixach (autor) que il·lustra el pensament de Le Corbusier.

SEGLE XXI 

Si traslladem aquest esperit maquinista des de les avantguardes de l'arquitectura fins al moviment modern, veiem que hi ha hagut una continuació d'aquesta voluntat d’emmirallar-se en les màquines per crear arquitectura.

Un exemple força recent i d'extrema proximitat és la Terminal 1 de l'Aeroport del Prat, dissenyada per Ricardo Bofill i inaugurada l'any 2009. 

La particularitat del gegantí edifici és que té forma d'avió, ja que es troba en un aeroport. A més a més, l'edifici no amaga l'estructura ni els materials que la defineixen, fa un ús explícit del vidre i del metall, trobant-se en comunió amb la tecnologia dels propis avions. D'altra banda, tant xemeneies com ventil·lacions són exhibides amb elegància i la naturalitat pròpies d'un vaixell, així com un paviment de fusta que recorda a la coberta d'un transatlàntic de vapor.

"Antes, un aeropuerto era una máquina
funcional. Ahora es también un lugar de
uso en el que la gente compra, trabaja,
come y descansa. Es un mundo aparte”.
Ricardo Bofill

Aquestes paraules de l'arquitecte de la Terminal recorden a la frase pronunciada per Sant'Elia, qui deia que l'ambient arquitectònic estava en constant renovació. Així doncs, un aeroport no és el mateix concepte fa 60 anys que a l'actualitat, ni tampoc el tipus d'aeronaus, així com la intensitat de l'activitat.